sembrar
Flexió verbal »(Del llatí semĭnāre, mat. sign.)
- v. tr. Escampar o plantar la llavor d’un vegetal en la terra per a que germine la llavor o creixca la planta.
- Sembrar a eixam, a grapat, a manta o a barreig, sembrar tirant grapats de gra que el sembrador porta en un senall.
- Sembrar al colpet, sembrar fent clotets en terra i posant una o algunes llavors dins d’ells.
- Sembrar al solc o al solquet, sembrar anant darrere de qui llaura tirant la llavor dins del solc que va fent.
- Sembrar de sal una casa, una ciutat, etc., tirar sal sobre el solar d’una casa, ciutat, etc., una volta assolada, com a castic i símbol d’esterilitat eterna.
- fig. Escampar coses o difondre, divulgar coses: Un teixit de fil d’or sembrat de perles. Han sembrat el dubte entre els votants.