penitència, -ies
(Del llatí poenitĕntĭa, mat. sign.)
- s. f. Arrepenediment dels pecats comesos.
- Rel. Sacrament pel que són perdonats els pecats comesos si es complixen certs requeriments necessaris.
- Dir una cosa en penitència, dir-la en confessió baix el secret degut.
- Rel. Acte o série d’actes de sacrifici eixecutats per algú per a expiar els seus pecats.
- Rel. Pena que el confessor impon al penitent per a expiar el pecat o pecats comesos i confessats.
- Rel. Complir la penitència, realisar els actes d’expiació ordenats pel confessor.
- Rel. Fer penitència, loc. Realisar algun acte d’expiació dels pecats comesos.