economia, -ies
(Del llatí oeconomĭa, i este del grec οίκονομία, mat. sign.)
- s. f. Administració eficaç i raonable dels bens.
- Economia d’escala, abaratiment dels costs unitaris d’un producte que es conseguix aumentant la cantitat produïda.
- Economia de mercat, sistema econòmic encaminat a obtindre els majors beneficis segons els preus de l’oferta i la demanda.
- Economia dirigida, sistema en el que el Govern fixa objectius i llímits dels agents econòmics.
- Economia domèstica, conjunt dels bens d’una família o casa i la seua bona administració.
- Economia mixta, sistema econòmic en el que algunes decisions acaten objectius i condicions impostes per l’autoritat central i unes atres se prenen segons els mecanismes de mercat.
- Economia planificada, sistema econòmic a on la majoria de decisions acaten els plans de l’autoritat central.
- Economia política, ciència que estudia les lleis econòmiques que rigen el desenroll de les relacions socials de la producció, distribució, canvi i consum dels bens materials en la societat humana.
- Economia sumergida, activitat econòmica al marge de la llegalitat, sense figurar en els registres fiscals.
- Economia tancada, la que establix restriccions comercials.
- Economia animal, conjunt dels aparats orgànics i funcions fisiològiques de l’organisme animal.
- Moderació en el gasto; gestió que evita tota despesa excessiva o innecessària: Compren lo just, viuen en molta economia.
- plr. Aforros. Lo que algú estalvia, que deixa de gastar o consumir, que aforra: A força de treball i economies se pot tindre una bona casa.