(Del llatí christiānu, mat. sign.)
- s. m. Persona que professa la religió cristiana.
- Cristià nou, cristià convers, que s’ha convertit al cristianisme i és batejat quan és adult.
- Cristià vell, cristià descendent de cristians.
- Persona, ser humà en general: No hi ha cristià que li diga lo que té que fer.
- Espècie de caragol de terra gros, de tall blanc i boca negra; en certa manera per oposició a caragol moro.
- adj. Relacionat en la religió cristiana o propi d’ella.
- Bo, correcte, com pertoca.
- No estar cristià, no trobar-se be de salut.
- Parlar en cristià, parlar clar i de manera inteligible per al restant de persones.
- Parla en cristià, recriminació que es fa ad aquell que no parla en castellà.
- Parlar en cristià, parlar en castellà.
ref. O tots moros o tots cristians.