casament, -ts
(Derivat de casa.)
- s. m. ant. Habitació.
casament, -ts
(Derivat de casar.)
- s. m. Acció i efecte de casar o de casar-se, de contraure matrimoni.
- Cerimònia nupcial.
- fig. Unió entre dos coses.
- Ser just, com el casament de Cervera, que ni en faltà, ni en sobrà, ni n’hi hagué prou, loc. Ser una cosa massa justa.
- El casament, dialect. i coloq. El número huitantaquatre (84) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de l’iglésia.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: encasament.