arromangar
Flexió verbal »(Format sobre el llatí manĭca, mànega.)
- v. tr. Girar sobre ella mateixa la part inferior de la mànega o d’un vestit, doblegant-la, de manera que s’acurte i quede a l’aire el braç o les cames: Per a escurar s’arromanga les mànegues de la camisa. S’ha arromangat el vestit i du les cames a l’aire.
- fig. i refl. Posar-se de manera decidida a fer faena: Quan s’arromanga a fer faena fa fredat.
- fig. i inus. Endur-se tot per davant de manera violenta.
- Arromanga’t un camal i voràs quina polseguera, loc. Sol expressar-se quan algú es nega a fer lo que li manen.