ans
(Del llatí ante, mat. sign.)
- adv. Abans. Expressa anterioritat o prioritat en el temps, el lloc, l’orde etc. Sol anar antepost a les preposicions de i que, formant la locució preposicional ans de i la locució conjuntiva ans que: Ans de dormir; ans que vinguen ves-te’n.
- Expressa preferència d’una cosa sobre una atra: Ans pobre i honrat, que ric difamat.
- Quan va precedit per un substantiu equival a anterior: Dos hores ans; un més ans; un capítul ans.
- conj. advers. Equival a sino, sino que: Açò no és una qualitat, ans és un defecte.
- Ans al contrari, loc. adv. Equival a molt al contrari: No és gran, ans al contrari, és ben menut.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que si nos referim a un temps passat, pero immediat o molt pròxim al moment present en que s’escriu o parla, en valencià s’utilisa l’adverbi adés.