aladre, -es
(Del llatí aratru, mat. sign.)
- s. m. Instrument agrícola, mogut per força animal com cavalls o bous i modernament mecànica, compost fonamentalment per una rella metàlica subjecta a un peça de fusta nomenada dental, que s’unix per una chicoteta peça accessòria nomenada orella o orellera i una atra denominada tenella a la cameta, peça de fusta allargada i corba que unix la rella i el dental en una peça o percha llarga nomenada timó o camatimó, la qual du un albarzó o correja per a subjectar en aquell el jou a on van junyits dos animals a banda i banda; se dirigix per un mànec nomenat esteva, que va subjecte al dental i que sol dur un forat o ansa nomenat mandil; s’utilisa per a llaurar la terra. Est aladre tirat per dos animals se sol denominar aladre de parell, en contraposició a l’aladre d’un sol animal, a on el camatimó és doble en forma de forca, que es denomina aladre de forcat o simplement forcat. V. forcat; en alguna localitat septentrional valenciana es denomina al forcat aladre de polligana o simplement polligana.
Imàgens
