aguaitar
Flexió verbal »(Del germ. wahten, vigilar.)
- v. intr. Traure el cap per damunt d’una cosa que nos impedix vore o per una obertura, generalment una finestra, per a poder vore o mirar per un orifici: Aguaita per la finestra i mira si plou. Aguaita al carrer a vore quí passa. Aguaita per l’espillera a vore quí toca a la porta.
- Escomençar a mostrar-se una cosa que estava oculta o amagada darrere d’una atra: El sol ya aguaita per l’horisó.
- tr. Esperar amagat a que passe un animal per a caçar-lo o una persona o grup de persones per a sorprendre’ls o atacar-los: Aguaitarem ací, en estos abruixells, a les perdius. Els soldats aguaitaren darrere de les roques als enemics.
- tr. Vigilar, observar per a estar alerta i evitar sorpreses desagradables, atacs...
- ant. Mirar, observar.
- Estar mira que aguaita, loc. Estar esperant en ansietat i vigilant que vinga o passe algú.
- ¡Aguaita!, Exclamació de sorpresa; ¡mira!