agror, -rs
(Del llatí acrōre, mat. sign.)
- s. f. Sabor àcit o agre d’alguns aliments: L’agror de les pomes verdes m’agrada. La taronja no està encara madura i té molta agror.
- Patol. Acidea d’estómec, ardor: Algunes menjades fortes se produïxen agror d’estómec.
- fig. Aflicció de l’esperit, amargor, tristor excessiva: Quina agror de vida la de qui patix a tota hora.
- fig. Falta d’afabilitat en el tracte entre persones: Era un pare autoritari que tractà als fills sempre en agror.
- fig. Sensació desagradable, agra o amarga: L’agror dels plors i gemecs de l’orfe.