abat, -adesa, -ts, -adeses
(Del llatí abbas, -ātis, este del grec ἀββᾶ i este de l’arameu abba, pare.)
- s. m. Superior o president d’un monasteri, colegiata o colege eclesiàstic, a on tenen autoritat i jurisdicció per privilegi pontifici.
- Canonge president d’algunes colegiates com ara la de Xàtiva i Gandia.
- Títul eclesiàstic que tenen alguns canonges i dignitats d’algunes catedrals, els retors o beneficiats elegits per a presidir els Capítuls durant un temps determinat, o el germà major d’algunes confraries.
- Abat consistorial, abat al qual el Papa instituïx i preconisa en consistori de cardenals, equiparant-lo als bisbes, en jurisdicció casi episcopal.
- Abat custodi, l’abat que fa d’abat per encomanda.
- Abat exent, l’abat que depén directament del Papa i no de ningun bisbe.
- Abat mitrat, abat que té el privilegi de dur mitra i unes atres insígnies pròpies del bisbe, aixina com celebrar de pontifical.
- Abat no exent, abat que depén del bisbe.
- Abat regular, abat que presidix una comunitat de monges.
- Abat secular, clerc que té el títul d’abadia per benefici eclesiàstic.
- Abat per encomanda, abat al qui li han encomanat l’administració d’una abadia.
- Abat titular, qui és abat per prerrogativa de la seua orde o gent.