trenc, -cs
(Derivat posverbal de trencar.)
- s. m. ant. Acte i efecte de trencar, trencada, trencall.
- ant. Portell fet en un mur, muralla, etc.
- Ferida rebuda en el cap, cicatriu que queda.
- Tall en la carn que deixa senyal.
- Trencall, terreny desigual i obert entre montanyes.
- Moment en que escomença a aparéixer la llum del dia.
- A trenc d’alba, loc. Quan trenca el dia.
observacions/documentació: Hui encara existix el carrer del Trenc en la ciutat de Valéncia, que recorda un antic portal de les muralles denominat el Trenc.