tirat, -ada, -ts, -ades
(Del part. pass. de tirar.)
- adj. m. Llançat.
- ant. Tens.
- ant. fig. Rígit, orgullós, irritat.
- ant. Desembainat.
- ant. A jornades tirades, loc. Fer camí sense parar.
- Anar tirada una cosa, loc. Ser baratíssima.
- Preu tirat, loc. Preu molt més baix de lo normal.
- Quedar-se o deixar tirat, loc. Quedar-se per algun motiu sense poder fer lo que estav previst o lo que estava fent: El coche em deixà tirat en la carretera. No acodíreu a la cita i em deixàreu tirat.
- coloq. Molt fàcil: Est examen està tirat.