sò, -ons
(Del llatí sŏnu, mat. sign.)
- s. m. Sensació auditiva que es produïx en l’orgue de l’oït pel moviment vibratori dels cossos i que es transmet per l’aire.
- Fon. Realisació oral d’un fonema.
- Vibració mecànica que es transmet per un mig elàstic.
- ant. Remor, parladuria, dienda.
- fig. En sò de, loc. Forma d’estar o actuar: En sò de guerra. En sò de pau.
- A sò de trompetes, a sò de tambors, a sò de campanes, loc. Se diu quan s’anuncia o pregona una cosa als quatre vents i en molta publicitat; També es diu en tabal i dolçaina.
- Ballar al sò que toquen, loc. Fer les coses en funció de les circumstàncies, adaptant-se ad elles.