dic, -cs
(De l’holandés dijk, mat. sign.)
- s. m. Mur construït a vora mar o a la vora d’un riu, d’un llac..., per a contindre les aigües.
- Cavitat artificial a la vora d’aigües navegables, en comportes per a poder omplir-la o buidar-la d’aigua, i en la qual entren les embarcacions per a ser netejades, carenades, etc. Si esta cavitat està construïda en pedra es nomena dic sec.
- Dic flotant, el construït en fusta, ferro o acer, que s’inunda per a sumergir-lo i colocar-lo baix de l’embarcació, i que es desgota per mig de bombes per a fer-lo surar.
- fig. Obstàcul opost a l’alvanç d’alguna cosa que es considera perjudicial, generalment d’orde moral: És precís posar un dic a l’impuls bèlic.