defensa, -ses
(Del llatí defensa, part. pass. de defendĕre, mat. sign.)
- s. f. Acte de defendre.
- Persona o cosa que defén, que servix per a defendre.
- Conjunt d’arguments usats per l’advocat per a defendre al seu acusat; se diu també del mateix advocat defensor.
- plr. Obra de fortificació que defén una plaça, una ciutat, un campament, etc.
- plr. Fustes, taulons i cordes penjats als costats d’una embarcació per a protegir-la dels colps en unes atres embarcacions, en els molls, etc.
- Part del cos en la qual un animal o un vegetal se defén de les agressions, com les banyes, les dents, el verí, les espines, etc.
- Defensa personal, tècnica de lluita per a defendre’s davant d’una agressió.
- En els jocs de pilota, jugador o jugadors que realisen una missió defensiva, generalment situats en les llínees de darrere, davant del porter o la meta.