fusta, -tes
(Del llatí fūste, bastó o pal.)
- s. f. Material sòlit extret del tronc dels arbres, generalment cobert en corfa, que sol utilisar-se en la construcció, en la fabricació de paper, etc.
- Vara o post d’este material.
- Peça treballada d’este material que s’utilisa en la construcció de barcos, cases, etc.
- Barril, tonell o bota gran destinat a contindre vi.
- ant. Embarcació construïda de fusta.
- Estar en fusta, loc. ant. Trobar-se embarcat.
- Ser de bona fusta, loc. Estar fort i sà.
- Tindre (molta) fusta en el cap, loc. Ser cabut i poc espavilat.
- No ser de fusta, loc. Tindre sentiments, ser sensible.