muerto
adj. m.
- mort / desemparentat (sin vida).
- mort / càrrega / marró (tarea, asunto o carga indeseable).
- adormit (la cal o el yeso).
- caer como un ~, caure com un sac.
- cargar con el ~, carregar el mort / pagar els plats trencats (la culpa).
- cargar el ~, carregar el mort (obligación moral).
- echarle a alguien el ~, carregar-li el mort (a alguien).
- el ~, al hoyo, i el vivo, al bollo, el mort, al forat, i el viu, al porrat.
- estar más ~ que vivo, estar més allà que ací.
- estar ~, en el gori-gori.
- estar ~ de cansancio, estar mort de cansera (o a canyades) / estar cloixit.
- estar ~ de sueño, caure de sòn / tindre una sòn que el soterra (alguien).
- estar ~ de hambre, estar mort (o blau) de fam / tindre una fam que el soterra (alguien).
- estar ~ de miedo, estar mort de por / estar escagarruçat.
- hacer ~, fer el mort (en el agua).
- hacerse el ~, fer-se el mort (fingir estar muerto).
- lengua ~, llengua morta.
- más ~ que vivo, més mort que viu / mig mort (debilitado).
- ni ~, ni mort.
- no aparecer ni vivo ni ~, no aparéixer ni viu ni mort.
- no tener donde caerse ~, no tindre a on caure mort.
- ser un ~ de hambre, ser un mort de fam.
- tocar (o doblar) a ~, tocar a morts.