viola, -les
(Del llatí viola.)
- s. f. Planta herbàcea de la família de les violàcees, de fulles en peciol molt llarc, en forma de cor i flors de color depenent de l’espècie, preferentment blau intens o violàceu, en cinc sépals i cinc pétals. Produïx un aroma molt usat en perfumeria.
- Viola odorata o violeta, la viola més típica del seu gènero, que té les flors violàcees o blanques, peciols pilosos i fulles i flors en rosetes basals, molt oloroses.
- Viola d’or, premi que té la forma d’esta flor i que en els Jocs Florals s’entrega al guanyador de la millor obra poètica de caràcter moral o religiós.
- Nom que reben algunes espècies per la seua semblança en les del gènero viola.
- Viola canina, espècie que presenta flors de color blau clar, no oloroses, i fulles ovals.
- Viola alba, espècie que té les fulles blanques o blavoses.
- Viola borda, la de l’espècie Anemone hepàtica, de flors blavoses o d’un blanc rosàceu, sostengudes per un peciol llarc, i les fulles perennes en tres lòbuls.
- Viola d’aigua, planta carnívora de la Tinença de Benifassà.