timó, -ons
(Del llatí temōne, mat. sign.)
- s. m. Peça de barco, plana i articulada, de fusta o ferro, que situada en la popa servix per a virar-lo a babor o estribor, segons convinga per a la navegació de la nau.
- Timó de caixa, aquell que protegix els guardins en una espècie de caixa de fusta.
- Timó de canya, aquell que es governa gràcies a una peça de fusta colocada de forma horisontal damunt d’ell.
- Timó de rella, aquell que es prolonga per la part inferior, sobrepassant la llínea baixa de la quilla, en direcció a proa.
- Timó de roda, aquell que es governa gràcies a una roda en mànecs per a moure-la.
- Peça mòvil o palanca d’una embarcació o aeronau, utilisada per a conduir-la, mantenint o modificant la seua direcció.
- Barra que en un aladre o carro forma la part anterior a la que s’enganchen els animals que han de tirar.
- fig. Direcció o govern d’un assunt o negoci.