té, -és
(Del chinenc dialectal t’e, mat. sign.)
- s. m. Abruixell de la família de les teàcees, originària del surest asiàtic, de fulles perennes, flors blanques i fruit en càpsula.
- Conjunt de fulles d’est arbret, secades i llaugerament rossejades, usades per a fer infusions. Hi han moltes varietats com ara: té negre, té vert, té roig...
- Plantes herbàcees paregudes a dit abruixell: té fals, té de roca, té de Mariola, té vert...
- Reunió de persones que es fa de vesprada i en la que es servix té per a beure.
- Donar el té, loc. Donar la llanda.