sobrar
Flexió verbal »(Del llatí superāre.)
- v. tr. ant. Superar, ser superior, aventajar.
- intr. Abundar, haver més de lo necessari o més que suficient: És ric i li sobren els diners.
- intr. No ser necessari, estar de més: Al vestit li sobren eixos afegits de color roig que el fan vulgar. En esta reunió sòbres tu perque només vens a fotinyar.
- intr. Quedar, restar, haver encara d’una cosa quan s’ha consumit part d’ella: Encara sobra arròs per a dos o tres persones més.