Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: real
real, -ls
(Del llatí reāle, mat. sign.)
  1. adj. m. i f. Que té existència verdadera.
    1. Relatiu a les coses o propi d’elles, no a les persones.
    2. Drets reals, drets referents a les coses.
real, -ls
(De l’àrap vulg. raḥal, mat. sign.)
  1. s. m. i f. Campament o grup de tendes a on s’estajava un eixèrcit durant la campanya.
  2. Lloc a on estigué acampat el rei En Jaume I durant el siti de Valéncia, que posteriorment fon edificat i tingué jardins; allí vixqueren els reis succe­ssors ad ell.
  3. Palau del rei.
real, -ls
(Del llatí regāle, mat. sign.)
  1. adj. m. i f. Relatiu al rei, la reina, al regne o a la realea o propi d’ells.
  2. El Real Profeta, nom que rep el profeta Davit, que fon rei d’Israel.
  3. Que està baix el patronat del Rei: La Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
  4. S’aplica a algunes espècies tant vegetals com animals que són principals en el seu gènero: Falcó real, Palma real, Àguila real.
  5. fig. Suntuós, luxós.
  6. s. Moneda de 25 cèntims de pesseta.
  7. s. En alguns països americans moneda fraccionària de diversos valors.
observacions/documentació: "lo qual encalçave Ramon de Fenoses per aontar ela e per robar aquels e·l camin real”. Llibre de la Cort del Justicia d’Alcoy. 1263. “... hordenaren que tots los molles sien senyalats ab lo senyal real ja sia aço que sien ferrats”. Llibre del mustassaf de la vila de Catí. 1270. “Fo demanat si portava ladoncs basto real lo dit Castelet, e dix que hoc”. Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia. 1280. “... car lo senyor rey se deu aqui posar la corona real”. Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de Valéncia. 1296. “Tots los pleits e les demandes que per la segona appel·lació davant la nostra real presència venrran”. Furs de Valencia. 1329. “E encara, con segons la nostra real ordonació dels consellers nostres...”. Pere el Cerimoniós. Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. 1344. “...levant-se la diadema real que portava, posà-la sobre·l cap de son fill”. Antoni Canals. Valeri Màxim. 1395. “Mas, la verge Maria, que era de linatge real”. “...com cavalcara, que porte la corona real de aquells mateix rey”. San Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...perde la vida / he la persona, / anell, corona, / ceptre real”. Jaume Roig. Spill. 1460. “... ab majestat de noble e honrada companya, en la sua real cadira magníficament reposant”. Joan Roïç de Corella. Proses mitològiques. 1460. “...lo Rey sera, y tota sa poxança / ensemps ab ell, volem, per ley expressa, / que muyra trist, pus no spera bonança; / car la real corona y ordonança / presupon molt la libertat excessa...”. Fenollar, Vinyoles i Castellví. Scachs d’amor. 1475. “... com aquell qui era digne de fama gloriosa e merexedor de real corona per les sues virtuts insignes”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490."...ab tot vostra real magestat sia admirable en totes les obres sues”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.
Buscar real en: