punchó, -ons
(Del llatí punctiōne, mat. sign.)
- s. m. Instrument llarc i acabat en punta acerada, que servix per a castigar o estimular als animals.
- Instrument de metal acabat en punta que s’utilisa per a dibuixar, gravar i escriure sobre una matèria dura, com ara, monedes, medalles…
- Peça de ferro llarga i acabada en punta acerada que s’utilisa per a fer forats o treballar la pedra.
- Peça menuda que sobreïx en l’alcaduf d’una sénia que servix de punt i balla dins d’un dau.