proveir
Flexió verbal »(Del llatí provĭdēre, mat. sign.)
- v. tr. Dotar de tot lo necessari per a un fi.
- intr. o tr. Obrar a favor d’algú o d’alguna cosa i cobrir les seues necessitats.
- tr. Procurar, fer que una cosa es realise.
- tr. Fer que algú o alguna cosa tinga tot lo necessari o convenient.
- refl. Dotar-se de tot lo necessari o convenient, procurar-s’ho.
- tr. Conferir o otorgar ad algú un càrrec, dignitat, ofici, etc.
- Deu proveirà, loc. Manifesta esperança en que Deu ajudarà.
- Deu proveirà que caiga una pluja de moles... sense forat, loc. Ho diu un fataliste quan algú diu Deu proveirà.