enviar
Flexió verbal »(Del llatí *inviare, posar en camí.)
- v. tr. Fer anar a una persona a alguna banda: Ma mare m’envia a escola.
- Fer que una cosa vaja a un lloc: Enviar cartes i paquets a l’estranger sol ser car.
- refl. ant. Engolir, deglutir.
- ant. S’usava en la partícula pronominal en, com se fa en els verps de moviment.
- Enviar a fer la mà, a fer punyetes, a mamar, a mamar d’una ceba, a cagar, a córrer, a prendre per cul, a pastar fanc, a la guitza, a la merda..., coloq. Fòrmules vulgars que expressen desacort i descontent davant d’una persona, persones o coses.