cascar
Flexió verbal »(Del llatí *quasǐcare, trencar.)
- v. tr. Badar, clavillar, trencar una cosa sense aplegar a produir separació de les seues parts.
- Colpejar el cos, fent contusió i ferida.
- Colpejar la fruita danyant-la.
- coloq. Cascar-se-la, masturbar-se; se diu generalment dels hòmens.
- Colpejar en força.
- refl. Engolir a pressa.
- Anar a cascar banquets, loc. Fer el cascabancs, charrar en uns i atres, ací i allà, sense fer res de profit.
- Tindre la veu cascada, loc. tindre la veu ronca o trencada.