Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ronca
ronc, -ca, -cs, -nques
(Del llatí rhonchus, mat. sign.)
  1. adj. m. Que té un sò fosc i aspre.
  2. Que té la veu ronca, que patix de ronquera.
ronca, -nques
(Del cast. o it. ronca, mat. sign.)
  1. s. f. Arma blanca, pareguda a l’albarda.
ronca, -nques
(Possiblement de roncar.)
  1. s. f. dialect. Amenaça per a mostrar valor o acovardir a l’adversari.
Buscar ronca en:
  • ronca coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de roncar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de roncar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: roncada.