bollir
Flexió verbal »(Del llatí bullīre, mat. sign.)
- v. intr. Aplegar un líquit a calfar-se al fòc fins a crear bambolles d’aire que pugen fins a la superfície: L’aigua bull al fòc en pocs minuts.
- Còure dins d’aigua bollint: Bollirem unes creïlles.
- Estar un líquit en situació pareguda a la de l’aigua bollint, en els mateixos efectes.
- Estar molt calent: Les pedres que estan al sol bullen.
- Estar una persona molt excitada: Està que bull de ràbia.
- tr. Fer bollir un líquit: Bull aigua per a netejar la ferida.
- Sometre una cosa a l’acció d’un líquit que bull.
- Bollir al gall, loc. Alçar bambolles un líquit que bull.
- Bollir la sanc, loc. Alterar-se.
- Bollir-li ad algú el cap, loc. Tindre febra o calfar-se el cap.