anca - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: anca

anca, -nques

(Del germ. hanka, mat. sign.)

1. s. f. Cada una de les dos parts musculoses posteriors del cos d’un animal.
2. fam. Cada una de les galtes del cul de les persones.
Cada una de les dos parts que sobreïxen del cos d’una persona a cada costat i per baix de la cintura, formades pels ossos superiors de la pelvis.
ant. Cintura.
Olla de les anques, en menescalia, nom que es dona als ossos coxals (ílion, ísquion i pubis) que formen la pelvis de les cavalleries.
Anca partida, en menescalia, solc que separa les dos mitats de l’anca de manera que queden molt prominents.

observacions/documentació: En aragonés i en castellà també existix la forma anca en el significat de parts del cos humà que sobreïxen a cada costat, formades pels ossos de la pelvis.

ref. Mal d’anca, figa blanca (se diu quan una dòna embarassada es queixa de dolors en l’anca i es creu que això pronostica el naiximent d’una chiqueta)

Buscar anca en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: ancada, encà, -enc, ca, Ca, ¡ca! i cada.