acaparrar
Flexió verbal »(De l’it. accaparrare, acaparar, assegurar-se alguna cosa.)
- v. tr. Sobrecarregar, generalment una nau, produint un afonament: Acaparraren la barca de passagers i no cabia una agulla. El camió anava acaparrat i tocava en terra.
- fig. refl. Endormiscar-se per tindre el cap molt carregat: Té una congestió tan gran que s’ha acaparrat.
- fig. refl. L’orage, empijorar-se o presentar mal aspecte: S’ha acaparrat el cel, segur que plourà fort.
- fig. refl. Els animals, tornar-se pesats i pereosos com a conseqüència del cansanci o per l’excés de calor: Els cavalls quan passen un dia de treball en tanta calor s’acaparren i no van cara l’aire.