abandó, -ons
(Del francés ant. bandon, poder, precedit de la preposició a.)
- s. m. Acció i efecte d’abandonar o abandonar-se.
- Dret. Renúncia, sense beneficiari preestablit, de la propietat de manera que esta queda sense amo o passa a l’Estat.
- Deixadea, negligència o desídia en algunes funcions i que pot ser delit si la du a terme una persona que, pel seu càrrec o treball, és responsable d’elles.