retindre
Flexió verbal »(Del llatí retĭnēre, mat. sign.)
- v. tr. Conservar, no deixar anar, escapar o que es perga una cosa.
- No deixar que u se’n vaja del seu costat.
- Tindre pres, capturat, de manera que no es pot escapar o fugir.
- Mantindre en una determinada forma o estat: Té xixanta anys pero reté molta energia.
- Conservar, reprimir no deixar que ixca una cosa que es té contenguda: Retindre les llàgrimes no sol ser fàcil.
- Retindre l’orina, tindre poca micció.
- Mantindre en la memòria: Retinc la seua image en la memòria.
- ant. Prendre una persona o cosa d’una atra persona.
- Reservar-se una part de lo que es dona o es deixa.
- Parar, impedir que algú o alguna cosa continue o seguixca avant.
- refl. Controlar-se, aguantar-se les ganes o els impulsos.