excés, -ssa, -ssos, -sses
(Del llatí excessus, part. pass. de excedĕre, excedit.)
- adj. m. ant. Excessiu.
excés, -ssos
(Del llatí excessus, mat. sign.)
- s. m. Part que supera els llímits o excedix la regla o lo raonable.
- En excés o per excés, de forma que es sobrepassen els llímits.
- Acció d’excedir-se quan se sobrepassen els llímits llegals o morals que hi han prefixats.
- Fer un excés o fer excessos, sobrepassar lo normal o recomanable: No deixa de fer excessos en el menjar i està massa gros.
- Excés de pes o d’equipage... sobrepassar el pes o mides establides per a l’equipage que pot dur un passager en un mig de transport com ara l’avió.
- Excés de pes, se diu del fet d’estar una persona massa grossa.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.