electricitat
(Derivat de elèctric.)
- s. f. Forma d’energia basada en la propietat fonamental de la matèria que es manifesta per l’atracció o repulsió entre les seues parts, originada per l’existència d’electrons en càrrega negativa, o protons en càrrega positiva, i que es pot manifestar en forma de llum, calor...
- Agent natural al qual són deguts estos i uns atres fenòmens atribuïts als desplaçaments de l’éter, que originen camps de força nomenats camps elèctrics i camps magnètics, en llínees de força divergent (electricitat positiva) o convergent (electricitat negativa).
- Electricitat estàtica, la que apareix en un cos quan s’acumula una càrrega elèctrica en ell.
- Electricitat resinosa, la negativa.
- Electricitat vítrea, la positiva.
- Part de la física que estudia l’electricitat.