eco, -os
(Del llatí ēchō, i este del grec ήχώ, sò, eco.)
- s. m. Repetició dels darrers sons de la veu o d’uns atres sorolls reflectits per un cos dur, resò.
- Resò, resonància.
- Fís. Ona electromagnètica reflectida o de tornada que es percep com distinta de les emeses.
- Reflexió de les ones radiofòniques.
- Açò és l’eco, o la chica del forn, loc. Se diu per a expressar l’estranyea en que es veu o s’ou dir una cosa.
- Ecos i becos, loc. Comentaris, chafarderies.
- Saber una cosa per ecos i becos, loc. Saber-la per haver-la oïda en comentaris i chafarderies.