discórrer
Flexió verbal »(Del llatí discurrĕre, mat. sign.)
- v. intr. Anar, circular, transitar per un lloc: I discorrent per les diverses ciutats anava sempre a peu.
- tr. Recórrer: Un esperit de llibertat discorre les terres d’aquell país.
- intr. Fluir, passar l’aire, l’aigua o un atre líquit: L’aigua discorre fins aquell poble.
- tr. Fer anar un líquit: L’oleoducte feu discórrer el petròleu cap a un atre lloc.
- intr. Passar o transcórrer el temps: El temps discorria molt a pressa.
- tr. o intr. Discursar, recórrer en l’enteniment una série d’idees i proposicions, formant un raonament; pensar d’una forma ordenada: Si discorres en llògica podràs superar moltes incoherències.
- tr. Idear, inventar alguna cosa: Eixos chiquets sempre discorren malifetes.