aiguat, -ada, -ts, -ades
aiguada, -des
(Format sobre aigua.)
- s. f. Mar. Provisió d’aigua potable que un barco du per al consum dels qui naveguen en ell.
- Mar. Lloc a on els barcos poden aprovisionar-se d’aigua potable.
- Mar. Prendre aiguada. Acció d’aprovisionar-se els barcos d’aigua potable.
- Pint. Color dissolt en aigua a soles o en determinats ingredients, com ara goma, mel...
- Pint. Pintar a l’aiguada, loc. Pintar en colors preparats a l’aiguada.
- Pint. Pintura feta en colors preparats a l’aiguada.
- Pluja forta que descarrega una gran cantitat d’aigua.
- En l’almàssera, aigua fosca, procedent de la pica de l’oli, que es fa passar de gerra en gerra per a traure-li tot l’oli que conté.
- Aiguada coincidix en:
- el participi femení singular de aiguar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)