Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a arre.

arre
interj. Veu que s’utilisa per a fer que les cavalleries escomencen a caminar o córreguen més. // Arre d’ací, loc. fam. Equival a ves-te’n d’ací: Arre d’ací que no et vullc vore més. // Arre a, loc. fam. Equival a ves a: Arre a casa i dus diners. // Arre gos, loc. Se diu als gossos per a fer-los anar-se’n o fugir. També s’exclama quan algú veu que un atre no fa cas de l’orde que se li dona.
ref. Arre gos que tens tós. Arre burra que són furtades. Arre burro cagadiners, que més avant en cagaràs més.
  • arre coincidix en:
    • la 3ª persona del present de subjuntiu de arrar
    • la 1ª persona del present de subjuntiu de arrar
    • la 1ª persona del present d'indicatiu de arrar
    • la 3ª persona d'imperatiu de arrar
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: -ar, -arro i aro.