voluntat, -ts
(Del llatí volŭntāte, mat. sign.)
- s. f. Facultat anímica per la qual conscientment s’actua o es deixa de fer-ho.
- Acte d’acceptació o rebuig que es fa segons eixa facultat; intenció, gana o desig de fer alguna cosa.
- A tota voluntat o a totes les voluntats d’algú, loc. ant. En tot lo que es desige o es vullga, sense llimitacions.
- Bona voluntat, la voluntat d’actuar per a fer el be, de favorir o ser benévol en algú.
- Mala voluntat, la voluntat d’actuar per a fer mal o causar dany ad algú.
- Les últimes voluntats, el testament o els últims desijos que una persona expressa ans de la seua mort.
- A voluntat, de la manera o en el moment en que es vullga.