sino
(Grafia aglutinada de si no.)
- conj. Conjunció adversativa que introduïx un membre de proposició o una proposició completa en idea de rectificar, afirmant del segon membre o proposició lo que s’ha negat del primer o primera: No volen hòmens lliures, sino esclaus.
- Introduint un membre de proposició o introduint una segona proposició a través de la conjunció que: No dormiràs tant, sino que t’alçaràs enjornet.
- En una frase negativa introduïx un predicat o complement d’un verp, donant a eixe predicat o grup el valor de cosa única: Esta tela no aprofita sino per a draps.
- Introduïx una proposició que amplia lo que s’ha dit en la proposició anterior escomençada per l’adverbi negatiu no només, no sols, no a soles, no solament: No només crida, sino que no deixa parlar.
- inus. Indica una excepció de lo dit: Tots s’alçaren quan entrà el mestre, sino u dels alumnes que es quedà assentat.
observacions/documentació: En valencià antic se troben casos de sino escrit separat.