segon, -na, -ns, -nes
(Del llatí secŭndu, mat. sign.)
- adj. m. Que seguix o va darrere en orde immediat al primer o l’anterior en el número, en el temps, en la situació...
- El segon dia, ant. El sendemà o l’endemà.
- De segona mà, loc. Per mig o a través d’algú o d’alguna cosa: Yo no ho he vist, ho sé de segona mà. També significa vell o usat. S’ha comprat un coche de segona mà pero molt ben conservat.
- Que seguix al primer en categoria o orde jeràrquic o de calitat.
- Oficial segon o segon, l’oficial que seguix en jerarquia al capità.
- Segona classe, la classe que en categoria va darrere de la primera o preferent en un avió, tren, barco, etc. Sol denominar-se classe turista.
- Segona intenció, intenció que sol amagar-se baix una atra diferent.
observacions/documentació: Sobre est ordinal s’ha de tindre en conte lo que diu la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la RACV: “A pesar de que l’ordinal segon,-a, com els demés ordinals, dispon de flexió de gènero, en la llengua actual s’usa el masculí segon com a forma no marcada, referida a substantius singulars, tant masculins (el segon pis) com femenins (la segon porta). Este comportament tan peculiar, que no encontra paralelisme en les llengües del seu entorn, com el castellà o el català, no és modern i respon a un mecanisme cognitiu natural. En conseqüència, la forma segon com a determinant d’un nom femení ha de ser considerada correcta, junt a la més tradicional, pero hui en desús, segona. Aixina podem dir tant la segona part com la segon part, i les segons classificades o les segones classificades."