rim, -ms
(Del llatí rhythmus, ritme.)
- s. m. ant. Vers.
- ant. Rima.
- Mètr. Rims maridats, se diu dels versos que acaben en la forma masculina d’una paraula i l’atre en la femenina: blanc/blanca, fosc/fosca…
- Mètr. Rims equívocs, quan rimen paraules homòfones i homógrafes pero de diferent significat: caus (amagatalls)/caus (verp caure).
- Mètr. Rims fènix, o sense par, són les paraules que no rimen en rima consonant en cap atra paraula.
- Respondre per lo rim mateix, loc. Respondre en el mateix to.