reflectir
Flexió verbal »(Del llatí reflectĕre, doblar, girar, reflexionar.)
- v. tr. Fer retrocedir una superfície els rajos de llum, la calor, el sò o alguna cosa pareguda que incidix en ella, sense absorbir-los i canviant la seua direcció: Hi ha un taulell que reflectix la calor.
- Reproduir l’image d’una cosa pel retorn o desviació de rajos de llum: Els arbres se reflectien en l’aigua de la bassa.
- fig. Deixar-se vore una cosa en una atra: La seua poesia reflectix la tendència pessimista de l’época.