plataner, -ra, -rs, -res
plataner, -rs
(Del llatí platănus, i este del grec πλάτανος, mat. sign.)
- s. m. Arbre de la família de les platanàcees, de l’espècie Platanus orientalis, en fulles alternes partides en lòbuls dentats, flors agrupades en capítuls unisexuals i fruits rodejats de pèls llarcs en la base. El tronc, que és alt i llis, se renova secant-se a rodanches que cauen. La seua fusta blanca rosada és apreciada en ebanisteria.
- Reben també este nom unes atres espècies del gènero Platanus.
- Gran planta herbàcea de la família de les musàcees de 2 o 3 metros d’altària. El tronc el formen les fulles, enrollades unes sobre atres, que tenen uns 2 metros de llargària i 30 centímetros d’amplària. El seu fruit és el plàtano.