morro, -os
(D’orige incert possiblement onomatopèyic.)
- s. m. En alguns mamífers i peixos, part de la cara a on està la boca i el nas.
- Pell que recobrix eixa zona.
- Llavi. Se diu parlant dels animals i familiarment també parlant de les persones.
- fig. i plr. Posició dels llavis que indica d’irritació; mala cara, expressió pròpia de persona enfadada.
- Estar de morros, loc. Estar barallats.
- Extrem d’un recipient, botella, etc., per a on ix el líquit.
- Massa de terra o de roca prominent, generalment dins de la mar.
- Morro de vaques, ant. Bochí.
- Beure a morro, loc. Beure directament de la boca del recipient.
- Caure de morros, loc. Caure’s donant-se el colp en la part frontal de la cara.
- Anar morros per terra, loc. Treballar molt o de calent pero sense resultats.
- Tindre una cosa als morros, loc. Tindre una cosa molt pròxima o davant.
- Refregar una cosa pels morros, loc. Oferir-la o mostrar-la en molta insistència.
- Tindre el morro tòrt, loc. Estar enfadat.
- Acachar el morro, loc. Acachar el cap en senyal d’acatament, disgust...