melic, -cs
(Del llatí umbilīcu, mat. sign.)
- s. m. Cicatriu redona i generalment en depressió que queda en el mig del ventre pel tall del cordó umbilical.
- Creure’s el melic del món, loc. Creure’s el centre del món.
- Mirar-se el melic, loc. No vore més allà, no tindre visió del món o de futur.
- Planta de l’espècie Umbilicus pendulinus, també coneguda com capadella.
- Haver tallat el melic ad algú, loc. Guanyar la voluntat d’algú.
- Arrugar-se-li el melic ad algú, loc. Tindre por, temor, acovardar-se.
- Melic grillat, malnom que els pobles veïns donen als habitants de Moixent.