acovardar
Flexió verbal »(De a- 1 <ad llatí i covart.)
- v. tr. Causar una por excessiva o intimidar ad algú molt de manera que aplegue a perdre l’ànim i el corage: Les grans dificultats l’acovardaren i no seguí avant. Els sorolls i el fòc acovardaren a l’animal que no gosava menejar-se del seu cau.
- refl. Tornar-se covart, prendre molta por: M’acovarde davant d’una serp. Està tancat en casa, acovardat de la calor que fa. Els problemes l’acovarden.
observacions/documentació: Se tracta d’un verp format sobre covart, que pot ser de la primera conjugació acovardar o de la tercera acovardir. Cada zona o comarca mostra preferència per u dels dos infinitius i abdós són correctes, aixina com els seus derivats.