llanterna, -nes
(Del llatí lantĕrna, mat. sign.)
- s. f. ant. Fanal que fa llum per mig d’una flama protegida del vent i la pluja dins d’un receptàcul, generalment en els costats de cristal.
- Llàntia portàtil a piles.
- Cilindre en barrons que engranen en les dents d’una roda dentada d’alguns mecanismes antics com els dels molins o almàsseres.
- Construcció en vidrieres, que corona una cúpula o part alta d’un edifici donant-li pas a la llum natural.
- Fer la llanterna, loc. local. Fer el ploricó sense motiu.
- Donar a entendre cistelles per llanternes, loc. Enganyar fent vore una cosa per una atra. Antigament se dia metre veixigues per llanternes.