goig, -oigs / -ojos
(Del llatí gaudĭum, mat. sign.)
- s. m. Sensació de plaer o fruïció produïda per l’observació d’una realitat o per una vivència grata, per la possibilitat de conseguir alguna cosa o pel fet d’obtindre-la finalment.
- Acte i efecte de gojar.
- Fer goig, loc. Abellir o apetir: Me fa goig menjar-me una bresquilla. Donar gust o satisfacció: Quin goig fa vore créixer als nets feliços.
- Donar goig, loc. Agradar.
- Passages de la vida o milacres d’algun Sant o de la Mare de Deu.
- Poesia, tradicionalment religiosa, que sol dedicar-se a la Mare de Deu o ad algun Sant.